Per circumstàncies que no venen al cas, cau en les nostres mans una notícia del diari Información el titular de la qual diu Los ecologistas reclaman un plan piloto para la recogida selectiva de la basura. Si no haguérem mirat la data ni el color groguenc del paper, podríem haver pensat que es tractava d’una notícia de maig de 2021 i que informava de l’acció de denúncia que diferents membres del col·lectiu Margalló Ecologistes en Acció protagonitzaren el passat 18 de maig davant dependències municipals. Però no: la notícia havia aparegut el 26 d’abril de 1996. Fa vint-i-cinc anys. Quasi res!
En vint-i-cinc anys hauríem d’haver aprés moltes coses sobre la neteja pública recordant, sense anar més lluny, la saviesa domèstica: a les persones a qui la societat ha assignat durant milers d’anys el paper de netejadores dels espais privats (és a dir, les dones), se’ns ensenyava, d’àvies a mares, de mares a filles, que amagar les escombraries (la brossa, com diem a Elx) sota la catifa o amuntegar la roba als armaris per tal que l’aparença siga la desitjada no és netejar. En aquest sentit, està molt bé posar en marxa «uno de los servicios de limpieza más modernos, mecanizados, sostenibles y digitalizados de la Comunidad Valenciana» (paraules dels responsables polítics al diari Información del 4 de maig de 2021), sí… segons el que es faça després amb les deixalles que s’arrepleguen amb aquests mitjans una vegada desapareguen de la nostra vista. I en aquest sentit, la realitat sembla ser prou descoratjadora: continuar ampliant una vegada i altra els abocadors cada poquet temps no és la solució, ni des d’un punt de vista econòmic (si més no per a la ciutadania, és clar: 18 milions d’euros per millorar la planta de tractament de residus d’Els Cremats, a l’oblidat nord del municipi, que va fer el Consorci de Residus del Baix Vinalopó!) ni des del punt de vista mediambiental: la situació planetària exigeix mesures que vagen molt més enllà de les declaracions institucionals.
Continuar ampliant una vegada i altra els abocadors cada poquet temps no és la solució
També diu la saviesa popular que no és més neta la persona que més neteja, sinó la que menys embruta: el millor residu és el que no es genera. En aquest sentit, tenim clar que cal una urgent revisió dels nostres hàbits de consum, recordar que som (hem de ser) persones conscients que habitem un planeta de recursos limitats (i en algunes casos quasi exhaurits) i no mers agents de consum al servei d’un sistema socioeconòmic depredador. Cal, doncs, rebutjar i reduir l’ús de determinats productes, reutilitzar en la mesura de les possibilitats i reciclar. I, en aquest sentit, el mateix regidor reconeixia les pobres xifres quant a reciclatge a Elx (INFORMACIÓN, 11 de març). Ara bé, justificar-les afirmant que es deuen a la dispersió del terme municipal, o al fet que la ciutadania del camp no té a l’abast la disposició dels mitjans per a fer-ho, hauria d’haver sigut motiu de dimissió immediata, perquè precisament la seua funció era (és) pal·liar aquestes deficiències: analitzar la situació, programar, educar, corregir, avaluar i tornar a començar. I no ara, amb la nova contracta, sinó abans, molt abans. I es podria haver fet.
Sí, es podria haver fet. Posarem exemples: és lògic pensar que és efectiu situar instal·lacions per al tractament de residus prop del lloc on es generen. Doncs bé: només hem de mirar la campanya escolar «A l’escola compostem» que el col·lectiu Margalló està portant endavant en diferents centres escolars il·licitans, campanya mitjançant la qual no sols s’ha fet educació cívica i mediambiental, sinó que a més ha demostrat, en un dels col·legis, que amb les restes del menjador es pot ser autosuficient per a aconseguir compost per a l’hort escolar (INFORMACIÓN 7 de maig de 2021). Si la comunitat educativa d’un centre públic, acompanyada d’un grupet reduït de persones voluntàries amb escassos mitjans i forces, ha aconseguit això, ¿què no podria aconseguir tota una regidoria de Neteja, acompanyada de la d’Educació i de la de Medi Ambient, de la tercera ciutat del País Valencià i que aspira a ser Ciutat Verda en uns anys? Per cert: la recollida selectiva de matèria orgànica de grans productors locals (hospitals, centres escolars, geriàtrics, etc.) ja s’hauria d’haver implantat el 2010. Verda tenim la ciutat verda que desitgem.
Més?: formació i educació mediambiental i, per tant, personal contractat per a impartir-la, fer separar la matèria orgànica de la resta de residus amb mètodes eficaços i selectius, promoure l’ús del compost en illes de compostatge comunitari i similars, arreplegar la brossa porta a porta, contenidors orgànics amb targeta/cadenat, instal·lar un sistema d’arreplega d’envasos, desemmascarar, denunciar i bandejar empreses que fan publicitat enganyosa amb el reciclatge, potenciar el comerç de proximitat i dels productes de temporada (¿recorden les nostres iaies amb la bossa del pa i el cabàs?), canviar els impostos i fer que pague més qui més brossa genere, perseguir més els delictes mediambientals, etc. Aquestes són, només, algunes propostes que ja feu fa anys Margalló. Només propostes d’una part de la ciutadania, perquè…
Perquè abans, abans de tot, s’hauria d’haver elaborat, per part de l’Ajuntament, un pla municipal de residus, amb participació del veïnat i de tots els agents implicats i, també (per què no?), un estudi sobre la viabilitat econòmica de la municipalització del servei de neteja. Començaven parlant de les lliçons de les nostres mares o àvies. Insistien elles: alforrar, netejar els vidres i aconseguir la neta transparència que permeta l’entrada de llum i claredat…Doncs bé, precisament la transparència tampoc no ha sigut la característica dels representants de l’administració local pel que fa a aquesta contracta que tant gravarà les butxaques de la ciutadania. Anem assabentant-nos-en, a poc a poc, en lent degoteig, d’inquietants notícies. Citem per exemple els canvis de vehicles ja abans de començar el servei per part de l’empresa que guanyà l’adjudicació (diari Información, divendres 2 d’abril) i, per aqueixa mateixa notícia, sabem que el canvi de maquinària «… no va a tener repercusión por ahora en los ilicitanos aunque es evidente que aumenta el gasto de una forma considerable. El contrato es tan complejo que el edil no pudo precisar cuánto se pagará cada mes porque aunque la cantidad inicial sería de 28,1 millones anuales, habrá que tener en cuenta qué es lo que se certifica que ha comenzado a trabajar y qué no para solo ir pagando por lo que se recibe…». O el titular (4 de maig) segons el qual l’alcalde afirmava que el nou servei de neteja tardarà un any a funcionar al cent per cent. No sé si aquestes informacions són de rebut quan la ciutadania ha de posar-hi 327 milions. Nosaltres, instintivament, ens hem portat les mans a les butxaques.
En l’acció que membres de Margalló-Ecologistes en Acció d’Elx protagonitzaren el passat 18 de maig, s’agranaven deixalles i s’amagaven sota una catifa que simulava ser la serra dels Cremats, on ja no sabem si podrem veure créixer margalló, per exemple. Uns dies abans, a la plaça de l’Algeps, s’estrenava el servei de neteja amb l’exposició pública d’una preciosa maquinària nova de trinca. Acabem ara amb unes paraules de Jorge Riechman: «No tenim afany per a anar a les arrels de res, però ens en sobra per a decorar-ne les conseqüències». No sé si m’explique.
Manuela Campello Antón.
1 comentari