El col·lectiu ha presentat diverses vegades sol·licituds d’accés a informació clau sobre residus, qualitat d’aire i gestió econòmica, i reclamant el compliment de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats ja que, segons Margalló, l’Ajuntament porta anys incomplint les obligacions legals bàsiques en matèria de gestió de residus mentre que la ciutadania suporta les conseqüències: aire contaminat, diners públics mals gestionats i una oportunitat perduda d’avançar cap a una economia circular real i sostenible.
Als escrits (presentats el juliol de 2025 i el març de 2026 a l’OMAC) es reclamava documentació que hauria d’estar disponible públicament i que l’Ajuntament té l’obligació legal de facilitar. Entre les peticions, destaquen l’accés al Pla Local de Gestió de Residus (obligatori per a municipis de més de 50.000 habitants, segons la Llei estatal 7/2022 i Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana), l’actualització de l’Ordenança Municipal de Neteja (aprovada el 2003 i modificada el 2007 però ja complement desfasada i aliena a les exigències normatives actuals, i informació actualitzada sobre la qualitat de l’aire al voltant de la planta dels Cremats, on el veïnat ha denunciat reiteradament molèsties per olors. Totes aquestes peticions han obtingut el silenci municipal per resposta.
Però les reclamacions van més enllà. Margalló vol saber quants diners públics s’han destinat a soterrar residus (en lloc de reciclar-los-)en el Consorci Comarcal dels Cremats entre 2020 i 2025, quina és la participació municipal en aquest consorci i en quina mesura s’han complit els compromisos de sensibilització i educació ambientals previstos en el contracte signat el desembre de 2020 amb les empreses concessionàries Urbaser SA i FCC Medi Ambient SA.
A això cal afegir-hi l’impacte de l’anomenat “tasazo”: un gravamen que teòricament hauria d’ incentivar la separació de residus a la llar i reduir el depòsit en abocador. Però l’aplicació d’aquesta taxa ha generat confusió tant en cobrament com en les bonificacions. La seua aplicació, per part de l’Ajuntament il·licità, comporta un seriós problema d’equitat: per a rendes mitjanes-altes o negocis consolidats l’increment de la taxa és inapreciable i no genera, per tant, cap incentiu real per a millorar la separació de residus. Però per a llars amb menys recursos o petits empresaris amb marges més ajustats, la mateixa càrrega pot ser significativa. Mentre la gestió en origen no millore, tothom pagarà més sense obtenir les reduccions previstes en l’impost estatal.
El col·lectiu ecologista considera que el municipi té la mida i la capacitat per a liderar la transició cap a l’economia circular a la Comunitat Valenciana. Però per a això cal voluntat política, transparència i compliment de la llei.
No es tracta de demanar favors, sinó d’exigir el que la llei reconeix: el dret a saber, a participar i a exigir una gestió eficaç dels recursos comuns. La resposta i el compromís de l’Ajuntament davant d’aquestes sol·licituds serà, en si mateix, una declaració d’intencions sobre el model de ciutat que Elx vol ser. No és una qüestió menor: el contracte municipal de recollida i tractament de residus supera els 28 milions d’euros anuals -un dels més elevats de la història recent de l’Ajuntament- i la ciutadania té dret a saber si aquests diners es gestionen amb eficàcia, transparència i ple respecte a la llei.
Marc legal de referència
- -Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular (obligació del Pla Local de Gestió de Residus en municipis de més de 50.000 habitants)
- –Llei valenciana 5/2022 sobre dret d’accés a la informació pública (art.6 d)
- Ordenança Municipal de Neteja de l’Ajuntament d’Elx (aprovada el 2003, modificada el 2007)
- -Contracte municipal de gestió de residus amb UTE URBASER SA i FCC Medi Ambient SA (desembre 2020, apartat XII)
- ANNEX: escrit de a Generalitat Valenciana a Consistoris de municipis de més de 50.000 habitants
La noticia en los medios
INFORMACION