Ordenança del Medi Rural: decepció. Margalló presenta al·legacions al document en tramitació

Primera.- Consideració general sobre l’Ordenança

Considerem l’Ordenança municipal de medi rural proposada com una ferramenta necessària per a protegir el camp d’Elx, especialment els espais sense urbanitzar, tot i ser millorable i ampliable. L’ordenança és necessària ja que el terme d'Elx, i per tant, el Camp d'Elx, és un dels més extensos del país i acull un gran nombre de població. Esta densitat poblacional i la seua ubicació (sud-est peninsular) comporten molta pressió i interessos urbanístics (turistificació). Es tracta, a més, d’un vast i variat territori amb serra, platges, aiguamolls, etc., té diferents casuístiques i necessitats però que en definitiva haurien de convergir en les figures de protecció adients (paratge natural municipal, etc.). En este sentit, aprofitem per a recordar i instar a l’Ajuntament d’Elx a fer ús d’estes figures de protecció i més urgentment la que fa referència a la protecció del Pantà d'Elx o l’ampliació del Clot de Galvany (Fondet de la Senieta), terrenys especialment atractius per a negocis lligats amb la turistificació.

 

El camp d’Elx constitueix un patrimoni cultural, ecològic i econòmic únic, amb usos tradicionals agrícoles i ramaders que són essencials per a la conservació del paisatge, la biodiversitat i la identitat local. Però la tremenda especulació, el maltractament i la urbanització del camp en les últimes dècades ha provocat greus modificacions en els seus usos i paisatge. Considerem que l’ordenança és poc ambiciosa, que no recull la diferent casuística i problemes reals del camp d'Elx, com la falta de relleu generacional i la dificultat, ja no de viure, sinó sobreviure, de l'activitat agrícola. No es fa cap proposta per a corregir esta tendència. L’Ordenança inclús castiga encara més les persones que malgrat això, encara conserven les propietats familiars i no especulen amb el sòl, ja que les penalitzen per “abandó” si no realitzen un “manteniment” amb el cost que suposa i tenint en compte que la vegetació autòctona no és cap escombraria sinó una protecció al sòl, actiu mediambiental com bé s'esmenta en l'article 4, punt 2 de l’Ordenança.

Al·legacions Específiques:

Segona.- Sobre la figura de guarda rural

En l’ordenança no es menciona la figura d’un mediador com ha sigut fins ara el guarda rural. Considerem imprescindible la figura de la intermediació d’este guarda rural per a garantir l'aplicació d'esta ordenança. D’acord amb les competències municipals en matèria de medi ambient, convivència i disciplina rural reconegudes en la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, així com amb el principi d’eficàcia administrativa de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic i les exigències de protecció del sòl rural de la Llei 5/2014 d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, resulta jurídicament procedent incorporar en l’ordenança la figura del guarda rural o agent de mediació com a instrument per a garantir-ne l’aplicació efectiva sense caure en el caràcter punitiu que es desprén de l’ordenança presentada per l’Ajuntament; així mateix, esta figura hauria de disposar de coneixements específics en matèria de medi ambient i gestió del territori, ja que s’encarrega de les funcions de vigilància, prevenció i mediació que li corresponen.

Tercera.- Sobre el segellat del sòl

Crida l’atenció que en l’ordenança es contemple evitar el segellat del sòl però les rotondes de les carreteres (de la Xarxa de Carreteres de la Generalitat Valenciana o de Diputació) estan patint en l’últim any i actualment, un segellat que ofega entre formigó la vegetació existent en les rotondes com si partírem del concepte de “jardineres dins del camp d’Elx”, en unes actuacions que són del tot innecessàries i contràries a la protecció del medi rural (exemples en la carretera d’Asp i la carretera de Dolores). S’haurien d’evitar estes actuacions i treballar de manera coordinada amb Conselleria i Diputació per tal que es pose fi a estes actuacions.

 

Quarta.- Sobre l’ús de l’aigua

L’ordenança no fa referència a l’escassetat d’aigua ni als cultius que en necessiten molta ni als cultius més viables que en necessiten menys. L’ordenança hauria de ser realista amb una qüestió tan elemental del nostre territori i no mirar cap a un altre costat. Hauria de tindre un indicatiu dels usos de l’aigua existents i els estudis sobre l’evolució en una emergència climàtica com l’actual.

D’acord amb la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local i la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament té competències per a planificar i gestionar els recursos hídrics del terme municipal de manera sostenible. Per això, és jurídicament procedent elaborar un Mapa Municipal d’Usos de l’Aigua que incloga estimació de necessitats hídriques, classificació de cultius segons consum i identificació dels d’alt consum incompatibles amb escenaris de sequera (incloent subtropicals com alvocat i mango), amb alternatives adaptades al clima semiàrid i participació de Comunitats de Regants, Confederació Hidrogràfica del Xúquer i del Segura i associacions agràries.

Sobre l’eficiència en el reg, captació d’aigües i doble conducció, segons el Reial decret legislatiu 1/2001, Text refós de la Llei de l’Aigua i la Llei 5/2014 LOTUP, l’Ajuntament té capacitat per a promoure mesures d’eficiència hídrica. Així, proposem fomentar la modernització dels regadius amb sistemes localitzats o degoteig, la instal·lació de tancs de tempesta, aljubs i basses per captació d’aigües pluvials, i establir doble conducció en noves construccions rurals per separar aigua potable i reutilitzable. L’aigua grisa procedent de dutxes i fregadors hauria de ser reutilitzada per al reg de jardins, cultius o cisternes, complint els requisits de qualitat establits, amb assessorament tècnic gratuït i informació sobre ajudes disponibles. Exigim que l’Ajuntament d’Elx inste les confederacions hidrogràfiques competents (Xúquer i Segura) a reconéixer i avalar oficialment estes mesures de reutilització d’aigua.

Pel que fa a la protecció de llits fluvials i biodiversitat, la Llei 5/2014 LOTUP i la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat estableixen l’obligació de protegir els cursos d’aigua i la biodiversitat fluvial. Per això, és jurídicament fonamentada la substitució del formigó en el llit del riu-rambla Vinalopó i altres cursos d’aigua del terme municipal per revegetació amb espècies autòctones, amb l’objectiu de laminació natural de les avingudes, reducció del risc d’inundacions i preservació del medi natural.

Quant a la prioritat i protecció de l’aigua, segons el Reial decret legislatiu 1/2001, Llei de l’Aigua, en situacions d’estrés hídrics es poden establir prioritats en l’accés a l’aigua, afavorint l’ús agrícola i ramader, els centres públics i usos domèstics essencials, limitant usos recreatius com el fet d’omplir piscines. Considerem esencial la protecció de la qualitat de l’aigua subterrània, prohibint l’enterrament de residus contaminants i reforçant la inspecció municipal coordinada amb la Confederació Hidrogràfica del Xuquer i del Segura i la Conselleria competent. És competència de l’Ajuntament protegir sòls i aqüífers segons la Llei 5/2014 LOTUP i la Llei 7/1985, règim local.

Quinta.- Sobre les vies pecuàries

 

L’ordenança no menciona elements tan importants del camp com les vies pecuàries, que tot i ser de titularitat de la Generalitat Valenciana, constitueixen un patrimoni cultural, agrícola i ecològic únic, que el Govern local té l’obligació de vigilar i conservar, d’acord amb la Llei 3/1995, de vies pecuàries i la Llei 3/2014, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana . Sovint fragmentades o degradades per urbanització, parcel·lació i abocaments, la seua conservació és essencial per a garantir la connectivitat del territori i la continuïtat dels usos tradicionals agrícoles i ramaders. Reivindiquem la protecció efectiva d’estes vies, amb manteniment, regulació d’usos i reconeixement del seu valor ambiental i paisatgístic, com a elements vitals del medi rural del municipi.

 

Sexta.- Plantes solars i altres usos del territori

L’anomenat “Glam Camp d'Elx» (o “glamping” al Camp d’Elx) cada volta prolifera més pel camp desvirtuant el medi rural i els seus usos i convertint el territori rural en miniurbanitzacions de legalitat dubtosa o directament il·legals que no s’estan vigilant. Instem a l’Ajuntament a col·laborar amb l’Agència Valenciana del Territori per a evitar la proliferació de parcel·laments il·legals així com la instal·lació d'infravivendes (contenidors metàl·lics, caravanes, mobile homes, etc.) moltes de les quals es dediquen a lloguer no reglat.

D’altra banda, han proliferat al camp projectes de plantes solars que està previst que ocupen terrenys de gran valor agrari. El municipi d’Elx no es pot permetre el luxe de perdre superfície agrícola conreada, o potencialment conreada, amb la implantació de plantes solars que poc tenen a veure amb el nostre territori ni amb els usos que se li suposen. Som conscients de la necessitat de la transició energètica, que ha de ser planificada i al servei de la ciutadania. Les plantes solars, menudes, haurien de ser un incentiu per a l’agricultura local, per a satisfer les necessitats d’una agricultura ecològica i sostenible, amb futur i atractiva per a les noves generacions de dones i homes que volen dedicar-s’hi (agroecologia, ramaderia, apicultura, etc.)

La pèrdua de producció agrària local comporta la necessitat d’importar productes llunyans, la competència de preus i, en definitiva, l’agreujament de l’abandó i la falta de relleu generacional al camp. Les grans empreses de fotovoltaiques se n’aprofiten d’esta situació. L’Ordenança que comentem hauria de garantir, precisament, tot el contrari: paralitzar i revertir la tendència amb un suport valent a les persones que es dediquen al sector “primari”, al bàsic per a la vida.

Instem l'Ajuntament a protegir els usos agraris. La resta d’usos (campes o depòsits de vehicles, maquinària o ferralla, tallers, desballestaments, magatzems de materials de construcció o instal·lacions d’esdeveniments, així com qualsevol ús que no tinga com a finalitat principal la producció agrícola, ramadera o forestal) no estaran permesos d’acord amb el Reial decret legislatiu 7/2015, Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana. El sòl rural ha de destinar-se als usos propis de la seua naturalesa i evitar-se qualsevol transformació incompatible amb la seua funció agrària o ambiental, principi que es reforça en la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, que protegeix específicament el sòl d’alta capacitat agrològica i limita els usos no agraris en este tipus de sòl.

Pel que fa a les campes d’automòbils, en els últims anys, especialment al voltant de l’aeroport de l’Altet, proliferen cada volta més les campes de lloguer o aparcament de cotxes, moltes voltes en terreny rústic que s’hauria de vigilar. L’Ordenança no menciona la vigilància del medi rural per a evitar l’ús massiu i irregular del territori per a estos fins, que no tenen res a vore amb l’impuls del medi rural, sinó amb l’impuls d’un model turístic depredador sense control. És més, sabem per la premsa i anuncis del mateix Ajuntament d’Elx que la intenció de la corporació municipal és modificar el PGOU per a “ordenar” el centenar de campes per a aparcaments de vehicles al voltant de l’aeroport o “adaptar el planejament urbanístic a la realitat actual de la zona”.

D’acord amb les competències municipals en matèria d’urbanisme i medi ambient reconegudes en la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, així com amb el principi d’ús racional del sòl establit en el Reial decret legislatiu 7/2015, Text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana i les limitacions als usos en sòl no urbanitzable previstes en la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament té ara l’oportunitat, bastant-se també en el principi de precaució, de protegir el medi rural davant usos impropis com la proliferació de campes d’automòbils en terrenys rústics; per això, resulta jurídicament procedent que l’Ordenança de Medi Rural incorpore mesures específiques de regulació, control i, si escau, limitació d’estes activitats, amb independència de futures modificacions del planejament urbanístic.

 

Per acabar amb esta al·legació, exigim a l’Ajuntament d’Elx que inste el Ministeri de Foment a descartar el projecte d’ampliació de l'Aeroport Alacant-Elx Miguel Hernández, ja que envaeix terrenys del saladar d'Aigua Amarga i constitueix una seriosa amenaça per a la supervivència d'este aiguamoll catalogat per la Generalitat Valenciana.

 

Sèptima.- Abandó de terres

 

En l’article 7 punt 1b, caldria afegir que “la mera presència de vegetació autòctona no invasora no serà considerat senyal d'abandó”.

En l’article 7 punt 2, caldria afegir que “no es considerarà abandó els casos de les parcel·les en les quals s'acredite documentalment estar desenvolupant: pràctiques de guaret ecològic amb gestió activa de la coberta vegetal; agricultura ecològica o integrada certificada; producció de serveis ecosistèmics (pol·linització, control biològic, segrest de carboni); o projectes de restauració ecològica en el marc de programes PAC o autonòmics. Igualment, els terrenys que, fins i tot sense cultiu actiu, no representen cap risc greu per al veïnat i presenten condicions favorables per a la biodiversitat, com la presència de vegetació autòctona, flora silvestre o fauna associada a l'entorn mediterrani.”

 

Octava.- Promoció d’activitats sector primari

 

Amb l’objectiu de promoure el relleu generacional i l’ocupació agrària i facilitar també la incorporació de dones joves a l’activitat agrària:

Instem l'Ajuntament a fomentar l’apicultura amb la instal·lació de ruscs en el terme municipal, facilitant la tramitació de llicències i promovent acords entre les persones que es dediquen a l’apicultura i a l’agricultura. Exigim la creació d’un registre voluntari de ruscs perquè la els agricultors i agricultores coneguen la disponibilitat de serveis de pol·linització en el seu entorn.

 

Així mateix, a fomentar l’agricultura ecològica, amb mesures com l’exempció de l’IBI rústic, tarifa reduïda de l’aigua de reg, servei municipal de promoció amb suport tècnic, etc.

 

Altres mesures que suggerim són la creació d’una Borsa de Terres Municipal per a posar en contacte a la ciutadania propietària de finques en risc d'abandó amb persones agricultores o entitats interessades en la seua explotació mitjançant arrendament, cessió d'ús o qualsevol altra fórmula legalment prevista.

 

Novena.- Residus

D’acord amb la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, els ajuntaments tenen competències per a regular la gestió de residus en el medi rural i garantir la protecció del sòl, el domini públic i els recursos naturals, tal com contempla l’ordenança presentada. En este sentit, sí que exigim l’estricta vigilància de l’abocament incontrolat de residus en finques, camins, llits fluvials i séquies, així com obligar a la correcta gestió dels residus agrícoles (plàstics, envasos fitosanitaris i materials de reg) mitjançant sistemes autoritzats i punts de reciclatge, evitant pràctiques com l’enterrament o abandonament en sòl agrícola.

Així mateix, la normativa de residus i economia circular permet i fomenta la implantació de sistemes municipals de recollida selectiva i compostatge, per la qual cosa exigim la creació d’illes de compostatge i reciclatge en partides rurals, la recollida de restes vegetals (o servei de triturat municipal gratuït in situ) i la promoció del compostatge domèstic, així com la valorització del compost per a ús agrícola, en línia amb els principis de prevenció, reutilització i reciclatge establits per la normativa estatal.

Finalment, d’acord amb el marc estatal i europeu de gestió de residus i economia circular, exigim la promoció per part de l’Ajuntament d’Elx de l’aprofitament dels llots de depuradora prèviament tractats i certificats com a material d’origen orgànic per a ús agrícola, sempre que complisquen els requisits sanitaris i ambientals establits, contribuint així a la reducció de residus i a la millora de la fertilitat dels sòls.

Dècima.- Conservació de la biodiversitat en el medi rural

D’acord amb la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, els ajuntaments tenen competències per a protegir i fomentar la biodiversitat en el medi rural, especialment en sòls agraris i espais naturals, mitjançant mesures de conservació, restauració i connectivitat ecològica. En este marc, exigim establir obligacions i incentius en l’ordenaça per al manteniment de vegetació autòctona en una part mínima de les finques, la conservació de marges, ribassos i murs de pedra seca com a hàbitats d’espècies pol·linitzadores i fauna auxiliar, així com la protecció de nius d’aus insectívores, ja que estes espècies tenen un paper essencial en el control biològic de plagues i la reducció de l’ús de fitosanitaris. Igualment, exigim la promoció de mesures com la instal·lació de caixes niu o la reducció de la contaminació lumínica (Llei 6/2022 del canvi climàtic i transició ecològica de la Comunitat Valenciana) que s’emmarca en els principis de protecció de la fauna silvestre i del medi nocturn establits per la normativa ambiental.