Una volta extingit l’incendi forestal que des del dijous 12 de juliol ha afectat la serra de Mariola, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció vol manifestar a l’opinió pública les següents consideracions:
En primer lloc, cal agrair a totes les persones, entitats i organitzacions que, en circumstàncies tan dramàtiques i perilloses com les que suposa l’existència de qualsevol foc a les nostres serres, han lluitat contra les flames i han impedit que el desastre ambiental fóra encara més greu.
L’incendi, que segons les dades aportades ha devastat una àrea al voltant de les 500 hectàrees, ha afectat pràcticament en la seua totalitat terrenys inclosos dins del perímetre del Parc Natural de la Serra de Mariola; i, dins d’aquest perímetre, el foc ha afectat de forma majoritària la subàrea definida com a zona de Protecció Integral, que com molt bé diu el seu nom, agrupa els terrenys que presenten una major riquesa biològica i paisatgística. Hem de recordar també que a la zona de Serelles (terme municipal d’Alcoi) es troba la microreserva botànica de la Mola Alta, de 19,6 hectàrees d’extensió, que va ser declarada pel seu valor com a espai natural protegit, fins i tot un any abans que el Parc Natural. Per tant, la desfeta ecològica en aquest desastre forestal ha estat molt important i inclou zones també valuoses del terme de Cocentaina, com ara els paratges del Cavall Bernat, els Talecons, el pla de les Vaques, l’Alberri i, fins i tot, les Penyes Monteses.
Es tracta del major incendi que ha patit la serra de Mariola des de la seua declaració com a Parc Natural en 2002 i un dels majors dels darrers cinquanta anys, superat per alguns encara més greus com el del 5 juliol de 1994 i el del 15 d’agost de 1980.
Hem d’indicar també que l’incendi es va produir en un dia amb unes condicions meteorològiques que no eren especialment dolentes i sense coincidir en aquell moment amb cap altre incendi forestal al País Valencià. Per això, i a falta d’obtindre informació més precisa, pensem que s’hauria d’haver actuat amb una major contundència en la utilització dels mitjans disponibles des d’un primer moment, és a dir, tal com diuen els tècnics, en la primera mitja hora o, a tot estirar, en la primera hora després de detectar el foc (que sembla que va ser a les 15,22 h).
Cal tindre en compte variables com ara el vent dominant aquella vesprada, l’extensió de la massa forestal que podia veure’s afectada i el gran valor ecològic dels terrenys que es cremaven (recordem: Parc Natural, subàrea de Protecció Integral). Efectivament, aquella vesprada el vent més perillós per a la propagació de l’incendi, tenint en compte el lloc on s’havia iniciat, va ser el de llevant, com així ha resultat malauradament. Així, algun responsable hauria d’haver pensat que eixe vent podia portar les flames cap a una zona especialment abarrancada i de relleu trencat com és tota l’àrea de l’Alberri de Cocentaina i tindre en compte que el foc es trobava ja des del moment del seu inici en un espai natural protegit d’alt valor ecològic com ho és la serra de Mariola. És a dir, calia haver aplicat amb contundencia el que tècnicament s’anomena “despatx automàtic de mitjans”, que implica el desplaçament immediat per helicòpter d’una brigada forestal al perímetre inicial de l’incendi per poder atacar-lo tant des de terra com des de l’aire.
Per tot açò, la nostra organització demanarà a la Conselleria de Governació i als responsables del Parc Natural de la Serra de Mariola tant el protocol d’actuacions que es van portar a terme des del moment del primer avís de l’existència de foc, com el seguiment i cronograma que certifique la posada a disposició de mitjans, fonamentalment en la primera hora des de l’inici de l’incendi.
Per altra banda, hem de destacar també la retallada que han patit aquesta primavera i aquest estiu, especialment sec i calorós, tant els mitjans de vigilància i de detecció immediata com les brigadas forestals existents a les nostres comarques. En aquest sentit, tant en les reunions de la Junta Rectora del Parc Natural de Mariola com en el Consell de Protecció del Parc Natural de la Font Roja, se li va preguntar explícitament al seu dinamitzador, senyor Ignacio Palmer, sobre les previsions de prevenció i extinció d’incendis per a la campanya d’incendis d’aquest estiu. Les respostes, per la seua part sempre van ser evasives, poc concretes i, en tot cas, tractant de demostrar que en cap cas es posava en perill l’eficiència en les actuacions que es pogueren presentar. Això sí, va quedar molt clar que durant els mesos de juliol, agost i setembre només prestaria servei una brigada al conjunt dels dos parcs naturals, és a dir, només una brigada per a més de 15.000 hectàrees de Parc Natural (més de 22.000 si comptem les àrees d’amortiment que els envolten). Per cert, tots els ciutadans i, evidentement també nosaltres, encara estem esperant, alguna declaració per part del dinamitzador dels parc naturals de Mariola i Font Roja, senyor Ignacio Palmer.
Per acabar, i encara que serà objecte de posteriors informacions, ens agradaria recolzar la idea genèrica que sempre aporten els científics en aquest casos, que aconsella no precipitar-se a fer actuacions ràpides en els terrenys cremats, que poden ser contraproduents, sinó més bé estudiar detingudament el territori i observar amb calma i amb temps suficient (dos o tres anys, com a mínim) quin és el resultat de la regeneració natural que, sens dubte, el bosc, la bosquina, el matollar i les pastures mediterrànies ens presentaran en el paisatge després de les benvingudes pluges de la tardor i la neu de l’hivern.
Per això, abans de dedicar esforços al problema de la regeneració dels paisatges malauradamet cremats a Mariola, i tenint en compte que aquest estiu es presenta llarg, calorós i especialment sec, fem una crida per a redoblar per part de la gent dels pobles de les nostres comarques les tasques de vigilància, evitació de situacions amb foc i detecció inmediata; i als responsables de l’extinció, la máxima coordinació, eficàcia i contundència, fonamentalment en els primers moments de qualsevol incendi que es puga produir en les nostres serres.
Leave a Reply
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.