image002Vora el 50 % de la població del món viu en ciutats, i la tendència és creixent. Malgrat que les ciutats representen tan sols el 2 % de la superfície terrestre, consumeixen el 75 % de la demanda energètica mundial i emeten el 80 % de les emissions de diòxid de carboni [1]. Vivim en un món urbà i per això cal cercar solucions per què s’hi visqui de forma saludable i les ciutats ofereixin una bona qualitat de vida tant als ciutadans com a tot l’entorn.

Les solucions existeixen i han estat aplicades des de fa anys a ciutats pioneres com van ser la brasilera Curitiba, amb un sistema modèlic de transport de bus ràpid en carrils segregats, espais verds i programes socials [2]; o el projecte Kronsberg a Hannover [3]. A la cimera Ecocity World Summit del 2008 es van presentar barris, ciutats i experiències urbanístiques i de vida d’arreu del món que fan somiar amb un entorn urbà diferent. Segons la Declaració de la cimera, una ecociutat ha d’assegurar aire net, subministrament d’aigua, aliments, habitatges i llocs de treball saludables per a tothom; el sanejament de les aigües residuals i residus; una activitat industrial que respongui a les necessitats humanes i centrada en la reutilització dels materials, les energies renovables i el transport sostenible; un paisatge biodivers, amb espais oberts, que garanteixi l’accessibilitat de tothom; i facilitar la difusió dels valors ambientals.

A prop de casa nostra, hi ha un altre exemple inspirador que cerca i aplica solucions: Valdespartera, un projecte urbanístic integral a tocar de Saragossa amb un disseny basat en l’accessibilitat econòmica a l’habitatge, la inclusió dels diferents sectors socials, l’ordenació d’equipaments lúdics, esportius i culturals, la promoció d’una mobilitat més humana, i la implementació de criteris d’arquitectura bioclimàtica, de baix impacte i amb aprofitament de les energies renovables als mateixos edificis i espais que conformen la ciutat. [4]

Com diu l’urbanista Jaime Lerner, ex-alcalde de l‘exitosa ecociutat de Curitiba, la ciutat és un somni col·lectiu. És vital, doncs, construir aquest somni, amb i per a la ciutadania, fet de zones urbanes més autosuficients, igualitàries i més pensades per a viure-hi millor.

+ Info | Ecociutats. Perspectiva ambiental. 2007. Fundació Terra | Revista Sostenible. Especial ecociutats | ICAEN. L’energia als edificis i serveis | www.ecourbano.es

Vía | unescocat.org

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

també et pot agradar