La decisió de tancar línies ferroviàries és un pas més en el desmantellament del transport públic a l’Estat espanyol. La rendibilitat s’utilitza com a argument per a suprimir línies accessibles a la majoria de la població. Però, paradoxalment, no s’al·ludeix al cost de milers de milions d’euros invertits en línies d’alta velocitat, que no són rendibles en la major part dels casos. Ecologistes en Acció lamenta que continue el balafiament i la ineficiència en un tren elitista com ho és l’AVE, mentre es tanquen línies de tren convencional, socialment més accessible i amb uns impactes ambientals molt inferiors.
S’estén el panorama de trens ultraràpids i ultracars buits, d’estacions fantasmes en ciutats i pobles incomunicats i sense estació. La intenció del Ministeri de Foment de tancar i reduir l’oferta de línies de tren convencional és la continuació de la política de transport iniciada fa dues dècades, que sentencia a mort el ferrocarril convencional alhora que augmenta de manera insostenible les línies d’alta velocitat. El molt qüestionable honor de ser el segon país del món en quilòmetres de vies ferroviàries d’alta velocitat s’ha aconseguit a força de deute públic i balafiament.
Les línies ferroviàries de distància mitjana proporcionen un servei bàsic per a moltes poblacions rurals que quedaran encara més aïllades amb els tancaments anunciats avui. L’única forma de desplaçament serà per carretera, cosa que dificultarà la vida d’aquelles persones residents al medi rural que no disposen d’automòbil o no poden conduir-lo, per edat o per qüestió física. La substitució dels trens per autobusos suposarà un deteriorament del servei de transport per als sectors més vulnerables, i en absolut substituirà de la mateixa manera el servei ferroviari convencional.
S’usa l’argument de tancar els serveis de tren convencional que no són eficients des del punt de vista mediambiental, econòmic i social, quan és la política de transport la que ha provocat aquesta ineficiència. En les últimes dècades s’han invertit quantitats multimilionàries en construcció i millores de noves infraestructures d’alta velocitat, mentre el ferrocarril convencional ha quedat, per contra, desatés. Per això, les línies de tren de distància mitjana estan cada vegada més obsoletes i funcionen pitjor.
Una política de transport que no sols és injusta en termes socials (prioritzant la vertebració entre grans ciutats i marginant les petites poblacions rurals) i econòmics (l’AVE és inaccessible econòmicament per a una gran part de la societat), sinó que també ha incidit en els problemes ambientals que causa el transport: construcció d’infraestructures, consum energètic i emissions de CO2.
Si l’aposta s’haguera fet pel tren convencional, el deute públic seria ara algunes vegades inferior, la factura en consum energètic seria molt més petita (el transport és el major consumidor d’energia primària a Espanya), les emissions de gasos d’efecte hivernacle serien menors, el nostre territori estaria menys fragmentat i els nostres hàbitats naturals menys deteriorats.
És alarmant que els nombrosos exemples d’ineficiència i balafiament no porten a rectificar i apostar per una nova política d’infraestructures que abandone la construcció de noves línies d’AVE, que obligue el transport per carretera a assumir els costos reals per l’ús i manteniment de la carretera i que aposte pel tren convencional com a mode de canalitzar els desplaçaments interurbans.