Molt emotiu l’homenatge al nostre company, mestre o amic, Rubén Sempere aquest divendres 10 de novembre. Gràcies a les persones que l’heu fet possible (família, amistats, companyes i companys), al Casal Jaume I i a Pablo i Sarah (Zarzagán).
L’estima que Rubén discretament anà sembrant omplí de gom a gom el local.
Imatges dels temes en què s’implicà des dels anys setanta i que hui, quasi cinquanta anys després, continuen vigents. Anècdotes, cartes, cançons, fotografies, poemes, reconeixements, gratitud…Finalment, als acords de guitarra i de violí s’anaren sumant, a poc a poc, les veus de les persones assistents. Molts cors que es transformaren en un de sol.
Ara, diu Rubén en boca de Pere, descansa. A nosaltres ens toca seguir.
