Edificis fins a les vores dels rius, infraestructures lineals creuant-los, desaigües que hi aboquen les aigües residuals urbanes i industrials, carreteres a les riberes, formigó i pedra que n’encaixona els llits, preses i assuts que segresten el flux continu d’aigua, aigües brutes i sense vida…Aquestes són algunes de les alteracions que han patit els rius que travessen les poblacions del nostre país. Al llarg del segle XX les ciutats cresqueren com no ho havien fet fins aleshores i ho feren a les espatles dels cursos fluvials. Si els rius havien sigut els elements fonamentals que permeteren la fundació de les ciutats, en el segle XX es convertiren en zones marginals, brutes, contaminades i abandonades. En els casos més extrems, se’ls feu desaparéixer entubant-los i cobrint-los amb formigó per deixar més sòl disponible per al creixement urbanístic.
L’estat del riu Genil al seu pas per Granada, el del Castaños a Barakaldo, el del Besòs a l’àrea metropolitana de Barcelona, el del Río de Oro a Melilla, el de l’Isuela al pas per Osca, el del Guadalmedina per Màlaga, el del Zapardiel a Medina del Campo, el del Piles a Xixon i, no cal dir, el nostre Vinalopó al pas per Elx, plasmen amb claredat aquesta situació. Tots foren profundament afectats i transformats pel creixement urbanístic del segle XX i, associat a aquest, convertits en desaigües i zones d’abocadors d’escombraries. Les riberes es transformaren en canals rectilinis i foren desviades, si era menester. Pedra i formigó es col·locaren on abans hi havia vegetació de ribera. A alguns se’ls retingué perquè perderen la condició de xicotets rius mediterranis i es convertiren en grans cursos a l’estil europeu. El resultat fou la creació de quantitats inertes d’aigües obscures estancades i, a vegades, pudents. Totes aquestes alteracions han estat acompanyades de la proliferació d’espècies vegetals i animals exòtiques, algunes de les quals invasores, i de la pèrdua de la biodiversitat
Des d’una perspectiva ecologista, recuperar els valors ambientals dels rius urbans significa restituir les funcions ecosistèmiques que tenen els medis fluvials. Els rius són font de nutrients, grans contenidors i transportadors de biodiversitat, corredors de vida entre les parts altes i baixes d’una conca…Però alhora, ben conservats, ofereixen una gamma de serveis, sense cost, a la societat: abastiment d’aigua neta, control de plagues, laminació d’avingudes, control d’erosió, regulació climàtica, pulmons d’aire net, espais per a l’educació, per a la ciència, per a activitats recreatives, per a la recuperació del patrimoni cultural de les ciutats…o simplement per al gaudi estètic, com la contemplació, sense més, d’un bosc de ribera en la tardor.
En les últimes dècades, la percepció social ha començat a canviar. De ser llocs ignorats, han passat a ser reconeguts com un valor del qual s’ha de tenir cura. La ciutadania valora, cada vegada més, els entorns riberencs urbans com una oportunitat socioambiental per a gaudir de grans espais naturals enmig del formigó i l’asfalt de les ciutats. La naturalització i recuperació d’aquestos espais es presenta com una opció a tenir en compte per part de les autoritats locals i hidrogràfiques, actuacions amb què s’aconsegueixen ajuntar beneficis ambientals, socials, paisatgístics i, fins i tot, econòmics. Revertir espais degradats i artificialitzats i transformar-los en llocs naturals i d’oci és un benefici difícilment quantificable i que, sens dubte, a curt, mitjà i llarg termini sols generarà conseqüències positives en el funcionament d’una ciutat. Les administracions públiques han de prendre consciència i desenvolupar en les respectives localitats actuacions com les que proposem tot seguit.
Amb el fi de promoure els beneficis socials i ambientals citats, Ecologistes en Acció ha impulsat diferents iniciatives per a renaturalitzar els trams urbans dels rius. Parteix de la premissa de la impossibilitat, en la majoria de casos, de tornar a les condicions pristines naturals i entén la renaturalització com la recuperació de la naturalitat dels trams urbans dels rius dins de les possibilitats que existeixen actualment en les ciutats. L’objectiu és retornar als ecosistemes fluvials la seua funcionalitat, generant espais de biodiversitat, i oferir als nuclis urbans espais per al gaudi i el coneixement. Es tacta de propostes totalment viables, ajustades a la realitat econòmica dels consistoris i que no pretenen altra cosa que la millora de la qualitat ambiental i social de les ciutats. Una ciutat moderna, que es vane de ser-ho, ha de respectar, recuperar i valorar els seus béns naturals.
Des de Margalló-Ecologistes en Acció hem sol·licitat a l’Ajuntament d’Elx la implicació per tal de dur a terme aquest pla. Per a això, comptem amb la partida pressupostària aprovada en els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2021 per a obres de restauració ambiental en ciutats, que inclou obres de restauració fluvial. Aquest és un projecte realista i viable que generaria un nou pulmó verd per al gaudi i millora de la qualitat de vida de la ciutadania il·licitana; un projecte que Santiago Martín, enginyer agrícola i coordinador de l’àrea d’aigua d’Ecologistes en Acció ens explicarà aquest dijous a les 19 h. al Centre de Congressos d’Elx, on també podrem conéixer la importància del sistema sòl-aigua per a garantir la qualitat dels recursos hídrics de la mà de José Navarro Pedreño, catedràtic d’Edafologia i Química Agrícola de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
Us esperem aquest dijous!
